Prensa. espaipertu Granollers
L’art de viure en el present

Viure el present és un gran desafiament. Instal•lats en el present podrem trobar un camí que ens condueixi cap a una vida més satisfactòria y amb més pau interior. El present és aquest precís instant.

Gairebé tots tenim temes del nostre passat que encara avui continuen fent mal, moltes vegades de forma inconscient, i que, per tant, ens impedeixen viure en el present. Qüestions que no s’han resolt segueixen presents en el nostre dia a dia. Us posaré un exemple: jo estava enutjada amb la vida perquè estava enfadada amb els meus pares i això em generava una tristesa i un gran buit intern; sempre mirava cap al dia de demà per ser feliç, però era una felicitat que mai arribava. Fins que no vaig fer les paus amb ells no vaig poder alliberar-me d’aquest enuig ni d’aquest buit ja que aquest tema restava pendent dins meu i em dominava en totes les àrees de la meva vida (matrimoni, amistats, treball,...). Si ens mantenim ancorats en el passat, sempre serem esclaus dominats per tot allò que va passar. Podem dir-nos a nosaltres mateixos durant molt temps “ja no hi ha res a fer, això va ocórrer i ja no ho puc canviar”, creença que pot ésser una forma de no responsabilitzar-se i de romandre a la zona coneguda (anomenada també zona de comoditat); així entrem en una dinàmica de vida en què vivim per inèrcia, caient en situacions i rutines insatisfactòries, tot caminant a deshora amb la nostra vida real que va passant al nostre voltant.

No podem esborrar el nostre passat ni oblidar tot allò que ens ha succeït, no és simplement dir “el passat, passat està”, sinó considerar que allò esdevingut fins el moment són lliçons de vida, algunes d’elles extraordinàries, altres doloroses. Els nostres errors i els nostres encerts, és a dir, tot allò que hem experimentat, formen part de qui som, ens donen una identitat i ens permeten aprendre. Una sortida davant els pensaments negatius del passat és preguntar-se: què faré avui amb això que em preocupa, em molesta o em fa mal? Què faig amb el passat? La resposta seria: no escoltar tant al jutge interior que em diu com hauria de ser i actuar, que em retreu les decisions preses i l’error que vaig cometre, que em culpa dia rere dia, i adquirir la confiança necessària per decidir alliberar-me d’això, connectar amb el meu jo més vertader i transformar el dolor en aprenentatge, en impuls per viure.

Per tal d’aconseguir la suficient confiança cal Viure a l’Aquí i Ara.
Viure en el present implica intentar que el dia d’avui valgui la pena per sí mateix i no com un camí cap a un objectiu futur. “Estimar més la trama que el desenllaç”.

Què vol dir viure en el present? Hi ha una altra possibilitat? Per tal d’ésser més clars, hauríem de dir que es tracta d’estar presents a cada instant i a cada elecció de la nostra participació en tot allò que passa a la nostra vida.
Ens hem adonat alguna vegada que els nostres pensaments es troben en un altre temps passat o futur, en un altre lloc o amb una altra persona? Quant de temps hem perdut en lamentacions sobre el passat, en previsions inútils, o ajornant coses que ens agraden per un altre dia que mai arriba?

Si algú ens preguntés “què necessites per ser feliç en aquests moments?”, és probable que enumeréssim tot allò que considerem que ens manca: potser una millor salut, estabilitat econòmica, una parella, més prestigi, una casa més gran, un cotxe nou, estar de vacances,... La ment és tota una experta en detectar suposades mancances, en demanar-nos més i en fer-nos caure en el parany de generar desitjos que ens projecten cap a un futur, el resultat és un estat de recerca i d’insatisfacció continua. Per tal d’anestesiar-nos del nostre malestar interior, acostumem a omplir els nostres sentits amb nombrosos i potents estímuls: la televisió, les compres, els espectacles, les addiccions,... Però ens seguim sentint buits. Esperem el moment en què el futur ens brindarà la felicitat, no obstant, sovint ens fuig la vida esperant.

Fins quan estàs disposat a esperar?
El primer pas és adonar-te que la felicitat no es troba a l’exterior, es troba dins teu i com afrontes la teva realitat; viure el present implica ser conscients de tot allò que ens està passant i acceptar la nostra realitat interior tal com és. El segon pas és aprendre a viure instal•lats a l’aquí i ara, a fluir en el moment; sembla fàcil i a la vegada és un dur treball que amaga un dels autèntics secrets de la vida. Per tal d’assolir aquest objectiu no és necessari res més que cultivar l’atenció plena i aprendre a apreciar les possibilitats que ens ofereix el moment present.

Per exercitar l’atenció plena realitzarem en aquest mateix instant un petit exercici: mentre segueixes llegint, respira, sigues conscient de la teva respiració, observa com l’aire entra pel teu cos i, a l’exhalar, segueix acompanyant-lo amb la teva atenció; a mesura que respires sent com a cada exhalació els músculs del teu cos es relaxen més i més. És fàcil seguir llegint i respirant, veritat? Sempre que llegim respirem, tot i que ho fem de forma mecànica. Mitjançant la presa de consciència de la respiració, apaivaguem la nostra ment i ens fa estar presents a l’aquí i a l’ara. Prendre consciència significa deixar de viure mecànicament, adonar-nos de les sensacions de cada moment, de les diferents persones que ens envolten i de les emocions que se’ns desperten en el nostre dia a dia.

Tot allò que saps, tot allò que tens, tot allò que ets, tot allò que sents, penses o creus, tots els teus judicis i creences,... t’ha estat útil per arribar al dia d’avui, per arribar fins aquí, per ser qui ets. Hi ha quelcom que pots fer per anar més enllà, per seguir avançant, per continuar creixent com a persona, per ser tot allò que encara no has experimentat ser, per saber allò que ara per ara no saps, només cal obrir una porta, la porta del “voler”: voler mirar dins d’un mateix, voler mirar allà on no t’atreveixes a mirar. Potser ha arribat el moment d’atrevir-te a dir sí a la vida. La vida és avui i no demà.
Us desitjo un feliç viatge, caminant cap a un mateix!

Benvingut 2011!!


Núria Remus - Terapeuta Gestalt - Publicado "Revista The Look" Número 5


Espaipertu. Centro de Terapia y Formación
C/ Marià Sans, 19. 08402. Granollers (Barcelona)
93 879 56 84 / 663 640 490
info@espaipertu.com